EL MOSSEN “PROTOIEREU” AUREL BUNDA
El Mossèn Bunda va néixer l'1 de gener de 1968 a la regió de Buzau (Romania), al poble de Smeeni. Els primers anys d'escola els va realitzar al poble de Stancesti, Vadu-Pasii de la mateixa regió, i els primers cursos de batxillerat a l'Institut número 8 de la ciutat de Buzau, entre 1982-1984.
A la tardor de 1984 va començar a estudiar al "Seminari Bisbe Quesariel" que pertany a l'històric bisbat de Buzau, acabant el curs de batxillerat en aquesta escola de prestigi l'any 1989 .
A l'estiu de 1989 va ser admès a la Facultat de Teologia de Bucarest, on es va llicenciar al 1993 en Història de l'Església Ortodoxa Romanesa amb un treball sobre: "ELS VESTIGIS RUPESTRES DE LES MUNTANYES DE BUZAU. LA SEVA HISTÒRIA I LA SEVA RELLEVÀNCIA PER A LA VIDA RELIGIOSA A LA ZONA DE LA CURVATURA DELS CARPATS". Al 1992 va ser admès a la Facultat d'Història de la Universitat de Bucarest, on es va llicenciar 5 anys més tard amb un treball d'Història Moderna Universal sobre "l'Actitud del clergat francès a la Revolució Francesa de 1789-1793" .
Al 1994 va ser admès en el programa de doctorat de la Facultat de Teologia de Bucarest, en el departament d'història, en "Història de Bizanci", dirigit pel prestigiós professor Emilian Popescu. Durant els cursos va participar en seminaris i conferències organitzades per la Facultat de Teologia i la Facultat d'Història, vinculats a la temàtica de la civilització bizantina. Va obtenir el títol de doctor l'any 1998 amb la tesi: «Bizanci i el sud-est europeu a la primera meitat del segle XV» .
L'any 1992 es va casar amb Liliana Erimia i tenen actualment 3 nens: Elena-Cristina (nascuda el 1994), Stefania (nascuda el 2004) i Justinian (nascut el 2007), els últims dos a Barcelona. Entre el 26 i 27 de desembre 1994 va rebre la "hirotonia" de diaca i missioner a la Catedral del Patriarcat romanès i el Monestir Antim, per l'Arquebisbe Metropolita Teofan de Moldàvia, en aquells moments coordinador de relacions exteriors del Patriarcat, treballant a l'hospital d’urgències Floreasca, de Bucarest. Amb amor envers els que pateixen, el Pare Aurel Bunda va començar la seva activitat pastoral, missionera i espiritual en una part de la societat romanesa en la qual mancava per complet el suport religiós cap als malalts. El pare Aurel, "amb temps i sense temps", va estar al costat dels pacients de l'hospital en els moments més difícils de les seves vides. Va pertànyer al grup de treball del Patriarcat Romanès, dirigit en aquells moments per l'Arquebisbe Metropolita Teofan que va preparar el marc legal pel qual s'obria la possibilitat als sacerdots de tornar a treballar en els hospitals del Ministeri de la Salut. Entre 1994 i 2001 va ocupar el lloc de professor suplent de la càtedra d'Història del Seminari de Bucarest. Amb l'ajuda de la junta de l'Hospital d'Urgències Floreasca, i especialment de “l’incansable" cirurgià Ian Alexandru Bucur, el pare Aurel va construir per als malalts i la parròquia, l'església de "Sant Jordi" , que va ser pintada amb frescos pels artistes Damir, pare i fill. L'església es va santificar l'any 1999, per l'Arquebisbe Metropolita Teodosie, en aquell temps de l'Arquebisbat de Bucarest. A la tardor del mateix any, el Patriarca de l'Església Ortodoxa Romanesa Teoctist, li va concedir una beca de dos anys i la seva Alta Benedicció per continuar els cursos de doctorat a l'Institut d'Alts Estudis Religiosos de la Universitat de Gènova (Itàlia). Durant l'any acadèmic, el pare Aurel va participar en les conferències doctorals d’apreciats professors de les universitats de Gènova i Friburg.
La implicació del pare Aurel en la vida pastoral i missionera de les comunitats romaneses de Gènova, Lausana i Friburg va fer que des la primera trobada amb l'Arquebisbe Metropolita Iosif, ressaltés la necessitat de fundar una parròquia a Barcelona, Espanya. La seva estada a Gènova li va portar també l'oportunitat de trobar-se en repetides ocasions amb Sa Majestat, el Rei Miguel I de Romania. Durant tres trobades amb Sa Majestat a la primavera de l'any 2000 va tenir l'ocasió de conèixer de primera mà els successos històrics viscuts per la família reial durant la Segona Guerra mundial i també el rebuig del nou govern de Romania, posterior a 1989, per no permetre a Sa Majestat visitar el país després de la caiguda del règim comunista.
Durant l'estiu de l'any 2000, amb la benedicció del Patriarca Teoctist i l'Arquebisbe Metropolita Iosif, de la Metropolia Ortodoxa Romanesa d'Europa Occidental i Meridional, va realitzar una visita de 2 mesos a Barcelona (setembre-novembre) per iniciar la constitució de la segona parròquia espanyola. Des d'aquesta època data també el nom de "Sant Jordi" associat a la Parròquia. El 14 d'abril de 2001 es va realitzar la primera Missa de Resurrecció de Pasqua a l'església Sant Llàtzer de Barcelona, en la qual van participar uns 400 creients ortodoxos. A la tardor de 2001 el pare Aurel va començar els tràmits en el Ministeri de Justícia d'Espanya - Direcció d'Afers Religiosos, per al reconeixement de la "Església Ortodoxa Romanesa d'Espanya" com entitat religiosa.
A més de l'activitat pastoral i missionera desenvolupada a la Parròquia Sant Jordi de Barcelona, entre 2001 i 2008 el pare va fer serveis religiosos en altres ciutats com Calataiud, Saragossa, Tarragona, Lleida, Girona, Vilanova, Manresa, Arbúcies, Reus, etc., enfortint les comunitats ortodoxes existents i formant nuclis de vida cristiana ortodoxa que després es van transformar en parròquies. Entre 2001 i 2002, juntament amb el Bisbe Siluan (posteriorment triat com a bisbe vicari del Sant Arquebisbat d'Europa Occidental i Meridional) ha donat suport a les comunitats romaneses del sud d'Espanya davant del Ministeri de Justícia d'Espanya, per iniciar els tràmits de reconeixement de la Església Ortodoxa Romanesa a Espanya.
En la tardor de 2006 va visitar els bisbats catòlics de Vitòria, Sant Sebastià, Santander i Bilbao, i es va reunir amb els bisbes i els representants d'aquests Arquebisbats per a la constitució de noves parròquies romaneses per a les comunitats d'aquest territori.
Amb l'Alta Benedicció de l’Arquebisbe Metropolita Iosif, des de 2006 ocupa el càrrec de Degà missioner del Deganat Ortodox Romanès de Catalunya.
El pare Aurel va participar en les assemblees metropolitanes realitzades en el Centre de la Metropolia de Limours-París, durant el període 2007-2008, sota l'alt apadrinament de l'Arquebisbe Metropolita Iosif, on van decidir la constitució del Bisbat Ortodox Romanès d'Espanya i Portugal, i la elecció el seu nou bisbe. A principis de 2008, l'Assemblea dels Sacerdots d'Espanya i Portugal va triar com a bisbe pel recentment constituït bisbat al pare Timotei Lauran, prior del monestir Santa Maria del Vilar (a França, a 180 km de Barcelona), essent el Pare Aurel secretari d'aquesta assemblea.
Des dels inicis de 2008, ha ocupat el càrrec de conseller per al departament de relacions interreligioses i de propietats i béns eclesiàstics del Bisbat Ortodox Romanès d'Espanya i Portugal. Amb la iniciativa del Pare, des de l'any 2006 es van iniciar els tràmits per a la construcció de l'església de la Parròquia «Sant Jordi» a Barcelona.
Durant la cerimònia de la primera pedra del nou temple, el 9 de desembre de 2007, l'Arquebisbe Metropolita Iosif va concedir el títol honorífic del "Iconom Stavrofor" al Pare Aurel per la seva activitat pastoral-missionera al servei de l'Església Ortodoxa Romanesa. L'any 2009 el Pare Aurel va rebre també la Creu de Sant Sava per part de l'Arquebisbe Metropolita Epifanie de Buzau.
L'alegria espiritual de pare Aurel és poder veure als creients que Jesucrist Nostre Senyor li va confiar, en els seus difícils moments lluny de la seva terra, com a "vives pedres" de confessió cristiana i poder deixar a la capital de Catalunya, Barcelona, el senyal d'espiritualitat ortodoxa del poble romanès.